Pujant cap al nord

Després de la nostra magnífica estadia a El Chaltén, dormint al costat del "megamonstre" Fitz Roy, i després d'unes 4 horetes de caminata per baixar, vam agafar un bus de 30h! sí senyors!el nostre pròxim destí era Esquel i tothom ens va recomenar (tant gironins com argentins) que agafessim el bus que pujava per la ruta 3 (la ruta de la costa), però nosaltres que som més xulos que un 8 i més tossuts que una banya de marrà, vam decidir pujar per la ruta 40 (la ruta de la cordillera), "camino de puro ripio", un camí de carros vaia! i realment va ser increïble, estar enmig de res, amb el "trucutru" del bus, amb la incapacitat lògica de veure pelis o escoltar música, ja que no funciona cap tipus d'aparell electrònic, envoltat d'israelites (mira que són cridaners!!!), amb una calor increïble i amb un bus tipus 4x4 amb rodes de tacos i una protecció als vidres tipus furgonetes antiavalots, en aquest cas antipedres, imagineu-vos-ho! recomenable al 100x100!i guaita tu, anar fent camí, fins arribar a Esquel, on vam trobar un hostel amb jefes vascos al centre de la ciutat, ens hi vam trobar com a casa, dos dies allà de descans total, i, apala, com aquell que és boig, torna a agafar els trastets i cap al Parc Nacional Los Alerces. Alerce en mapuche (ara ja estem en terra de mapuches), significa avi, es així perquè aquest tipus d'arbres són milenaris. És increïble veure'ls, són immensos de diàmetre i d'altura, i estar en un bosc d'aquests et sents tant petit!a més a més amb el pes que tenen, el vent que fa i les nevades de l'hivern, n'hi ha moltíssim de caiguts i et passes el rato saltant-los, pujant'hi a sobre,....com nens petits!i per altre costat hi ha uns altres arbres que són els Arrayanes, són d'un color canyella amb taques blanques, creixen prop de l'aigua, tenen menys altura, menys diàmetre, la temperatura més baixa del normal i creixen a manats, com els espàrrecs!Diuen que Walt Disney es va inspirar en la pel·lícula Bambi, recordeu com eren els arbres???doncs són exactament iguals! Doncs allà ens vam quedar un parell de dies acampats, al costat d'un riuet on ens vam banyar (uf!ja podem dir que ens em banyat a la Patagònia amb aigua de glaciar, per tenir un cobriment de cor!) i envoltats de tàbacs!
I anar pujant, ara li tocava el torn a El Bolsón, el poble dels hippies argentins per excelència!i com ja sabeu, aquests llocs són tant hippies que acaben siguent pijipies! i així va ser! mercats d'artesania, concerts a l'aire lliure i tots els pijos passant el dia a comprar cosetes a aquests nois "poiosos" que fan coses manuals!oh ca macu!Nosaltres vam decidir parar durant tres dies aquí, i llegir, fer platjeta (als llacs) i menjar, sobretot menjar! necessitavem recuperar pes! sobretot en tiku, que sinó vigilo d'aquí a quatre dies no el veuré!i si senyors, bona cuina durant uns dies i recuperats!
I seguint la nostra ruta vam arribar a San Carlos de Bariloche, aquest és el poble més turístic de tota la cordillera, tant a l'hivern per esquiar com a l'estiu per fer caminates, i com ja se sap, en els llocs més turístics és on et costa més fer la teva, perquè tot vé ben organitzadet! preguntant a tres o quatre llocs d'informació al final ens en vam sortir,vam preparar quatre cosetes i de ruta s'ha dit(qui ho diria, nosaltres caminar tant!), aquest cop cap al Cerro Catedral (refugio Frey), "relindo"!una caminata guapa, més dura que la del Fitz Roy, més calor, més desnivell, més tot! però arribar allà dalt, banyar-nos al llac envoltats de muntanyes, acampar a sota uns arbres amb vistes a la vall i nit de lluna plena, que més podiem demanar!brutal!
El problema va aparèixer després, com ja us deiem abans, és un lloc de trekking per excelència, hi ha deu mil excursions i tothom et diu que no et pots perdre això, que no et pots perdre allò, que tot es tant increïble, i que blablabla, però és que és tant difícil poder-ho fer tot, i teníem tantes ganes de començar a pujar cap al nord d'argentina, que tal i com vam baixar del Frey, vam agafar un bus cap a Villa La Angostura a fer una visita "relámpago" d'un parell de dies i cap amunt s'ha dit, ja n'hi ha prou de caminates! No estem fets per això!