Bestiar a granel.

Ja hem arribat. Puerto Madryn, lloc de trobada per entrar a Peninsula Valdés. Lloguem un "auto", un Chevrolet Corsa (com el meu!!), bastant carillo però és requisit indispensable per gaudir amb tranquilitat dins del Parc Natural de la península, a on no hi ha cap tipus de transport. De passada decidim dormir els 3 dies que ens hi passarem dins del cotxe, per "aurrar" algo de plata, però un cop entrem dins del Parc, previo desembolso de 45 Pesos (10 europeus) per guiris, tu pà! veiem que hi ha un càmping amb "muy buena onda" bastant hipillu i ambient de lux, pu lu tant la idea de destrossar÷nos l'esquena dins el cotxe queda abolida.

La Peninsula fa uns 150 Km de llarg per uns 100 d'ample (sort del cotxe, gràcies als informadors!!!), el paissatge és típic de la Patagònia, és a dir, nada por aquí, nada por allà... quatre matolls que només de mirar÷los ja punxen i moltes bésties! Dios quin paisatge!, tot i no existir vida hi ha un espiritu que flipes, té quelcom especial, tot pla, sense descobrir, realment et pots perdre i dir sense equivocar÷te que ets l'única persona que ha trepitja't aquell lloc, no hi ha carreteres, ni edificis, ni gent, espectacular, pura natura!!! El cel inmens, ho fa el fet de que tota referència visual és horitzontal, no hi ha res que sigui vertical, ni arbres ni pals, absolutament res, i combinat amb el fet de ser tot absolutament pla, absolutament vull dir centenars de km, això produeix que el cel sigui increible i que els núvols semblin trets d'un escenari d'obra de teatre, uns rere els altres i fins a l'infinit. I per la nit no cal que us ho expliquem, impactant.

Llops marins, lleons marins, foques a granel, penguins a mansalva i Elefants marins de 4 tones com si fos una casament, "Armadillos", estruços, "zorros patagònics", "guanacos" (de la família dels camèlids), i tots amb absoluta llibertat. Un cop ho vius, realment descobreixes l'espectacularitat del lloc. La llàstima, no vam poder veure balenes ni orques, les últimes van passar feia pocs dies, ohhhhhhh! Però el que tenim clar és que en un altre lloc del món serà!

Espectacular, feia dies que buscàvem aquest tipus de sensacions, El viatge, per fi estem a la nostra salseta.

De la Pampa a la Patagonia

I anar baixant per la costa argentina, després de sortir de San Bernardo, vam seguir veient tot tipus de foques humanes per diferents platges on la gent hi està completament ensardinada!La sort que tenen es que, quan la marea baixa s'hi poden posar amples, sino estan a pilons! Ben curiós això de la marea, no te-n dones compte, estas prenent el sol i a la que aixeques el cap ja has de caminar 1km per arribar a l'aigua! Puja dos cops al dia i dos baixa, cada sis hores, quan puja ho fa 5 o 6 metres i quan baixa 1 metre, els cas és que com que les platges són tant planes l'aigua s'endinsa uns 600 metres dins l'Oceà!!! Visca la força de la lluna!

I finalment vam arribar a Las Grutas, això si que és bonic!quan la marea baixa, hi ha tot de coves erosionades a les parets de les platges, i caminant pots trobar ous (no vam arribar a saber de quin tipus d'animal...), corall, petxines a mil,....però has de calcular l'hora d'anar a la platja, sino vé el socorrista i t'avisa que d'aquí a mitja hora et quedaràs sense platja!molt divertit!

La veritat es que com us deiem en l'altre escrit estàvem ja una miqueta cansats d'estar al "lloret" d'argentina (amb tots els respectes pels de lloret!) i Las Grutas ens va relaxar molt però teniem ganes de veure foques de veritat, i bus de tirada fins a Puerto Madryn, el poble d'entrada a Peninsula Valdés, Patrimoni de la Humanitat.

Ja estem a la Patagonia!!

De nou, Argentina.

Eiiiii! Ja estem per les costes de l'Argentina, recordem que aquí estem a ple estiu, molta calor, la gent està de vacances, etc. i nosaltres no ens ho voliem perdre. Arribem de Méxic el dia 8 cap a les 5h del matí a Montevideo (Uruguay), tot seguit un bus cap a Colonia (Uruguay) per agafar un ferry el dia següent (dia 9) en el que creuem el Rio de la Plata i que ens durà de nou a Buenos Aires, i com que ja hem visitat aquesta capital, doncs agafem un bus de 5h cap a San Bernardo del Tuyu, poblet que es troba en plena costa Atlàntica, 96 Km de sorra, gent, bikinis, discos, moda, a on a la platja s'hi venen Panchos (hot dogs), mazorcas de maiz, churros, gelats, sucs de fruita naturals, i tot tipus de bijuteria falsificada!! Com si l'Espai Gironés tingués piscina, en fin, ca'l guiri, és el Miami Beach dels Argentins, one hundred milion persones!! Res, no ens agrada, ens hi quedarem fins demà, per descansar (que després de dos dies viatjant encara no hem pogut desfer-nos del nostre amic el jet-lag) i recuperar aquella morenor que hem perdut, i el diumenge seguirem fent camí dirigint-nos direcció al sud seguint la costa, el destí encara no el sabem, ens deixarem guiar per la gent del propi país i per la nostra intuició, que tant bé ens ha funcionat fins ara.

Doncs res més, ah si, si us fixeu amb les fotos veureu a un tiu sense pèl al costat de l'Anna, no patiu, sóc jo, però sense pèl i sense barba!!! per fi!!! Aquí el corrent funciona a 220V i he pogut endollar la màquina d'afeitar, jejeje i ja que hi erem tots dos ens hem tallat el cabell, uns més que els altres, però estem la mar de makus.

Colorin colorado... que internet es muy caro!!!

Final de la Gira per Méxic

Últim dia a méxic, de la gira fi-askera i retorn ala nostra aventura per l'Amèrica austral. Hem estat 20 dies a Méxic amb la gent de casa, voltant, tocant, descansant, refent la maleta, rentant roba i menjant i bebent més del que estavem acostumats en aquest mes de viatge.
L'emoció al retrobar-nos amb els de sempre va ser gran, molt gran, de seguida ens vam posar al dia de les coses i vivències, ja semblava com si haguéssim tornat a caseta. Però bé, l'endemà ja ens varem posar en marxa i deixant les motxilles apartades en el camp base fiaskeru vam començar el que haviem vingut a fer a méxic, el punk! Hem voltant per diferents estats i fet centenars de quilómetres, ens hem banyat al pacífic, hem visitat unes de les piràmides azteques, hem descobert que no calen grans equips per tocar, això si, malament. I ens hem empapat de gran part de la seva cultura, tant gastronòmica com lingüística, almenys la de la gent amb la que hem conviscut i que ens han acollit estupendament. Demanarem un agermanament Sarrià-Coyotepec a en Paretas!!!jejej Tot molt de puta mare, cagant foc pel cul i llàgrimes de chile "picoso" pels ulls. Però bé, d'aquí dos dies marxarem, com de costum, i méxic i la seva gent quedarà enrere en el temps, però els seguirem recordant com el que són, uns "pendejos" de puta mare.
La nostra aventura torna a començar, després d'aquest parèntesi que ens ha anat tant bé per païr el primer mes de viatge, agafar aire de nou i recordar-nos que alla tot segueix igual, que tots i totes esteu bé i que el temps no és or, és la vida!!

Continuarà.....