diumenge, 1 de febrer del 2009

La fi del món: Ushuaia




L’últim noi que ens va agafar durant la nostra ruta d’autoestopistes, en Dani, de La Plata, va ser el nostre company de viatge durant una setmana. Nosaltres tres i la furgo!Vam arribar un dia ben tard a la nit i va anar a buscar un lloc on poder descansar bé, portavem dies voltant i voliem descansar bé per disfrutar de la terra de la fi del món. Estava quasi tot ocupat i només vam poder dormir nosaltres dos, però l’endemà ja hi havia lloc per tots tres!Ushuaia ens va recordar a Andorra però amb aigua!Ciutat de muntanya al costat del mar! Veniem de la costa amb unes temperaturas còmodes i vam arribar aprop de l’Antartida amb una fred bastant considerable, pero ben abrigadets cap a veure el Glaciar Martial, una bona caminadeta, és una zona amb pistes d’esquí, per tant, vam pujar amb telecadira i després d’una pujada d’una hora vam arribar a caminar sobre la neu, el que ells li diuen glaciar, peró que és simplement un trosset de neu permanent (un enganya-guiris,…). Però bé, paisatges idílics tipus nòrdics, llacs, verdor, arbres diferents; ja teniem ganes de trobar-nos de cara amb els Andes, sentiem la necessitat de veure muntanyes, la pampa i l’inici de la patagonia eren d’una planuria massa infinta per el que nosaltres estem acostumats.
Com a curiositat, cal saber que aquesta ciutat es va començar a construir per pressos, s’inicia la ciutat amb una pressó d’alta seguretat (tipus La Roca)i a partir d’aquí es forma la ciutat d’Ushuaia. Cal anar a veure aquest museu, anomenat El Presidio, hi ha molta informació interessant sobre la ciutat, sobre els diferents pressos, sobre l’Antàrtida i tots els vaixells que hi han naufragat i tots els que hi han arribat per poder-la estudiar i hi ha una ala de la pressó que l’han mantingut tal i com la van trobar, amb la mateixa temperatura, olors i escrits a les parets de les diferents cel·les. Molt recomenable.
I l’endemà va anar al Parc Nacional Tierra del Fuego, on vam entrar com a argentins, gràcies a en Dani i al nostre mudisme, on vam estar passejant i observant els diferents treballs dels castors i disfrutant del verd i la muntanya.
Benvinguts a la cordillera andina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada